àdhuc perdura
Amb somriures vas omplir la meva esperança
I en les teves abraçades vas bressolar els meus sospirs
Amb el teu sol em vas regalar el teu hermosura
I en els teus patis vaig trobar grans amics
En els teus carrers vaig descobrir passos ja donats
I abraci les teves paraules en el meu pit
I em vaig veure en llocs no pensats
Però si viscuts ho confesso
Subi a trobar la moreneta
I envoltat del seu magica hermosura
La rosa d'abril em va donar el seu petó
Que en el meu pit i en la meva ànima àdhuc perdura
*******************************
Con sonrisas llenaste mi esperanza Y en tus abrazos acunaste mis suspiros Con tu sol me regalaste tu hermosura Y en tus patios encontré grandes amigos En tus calles descubrí pasos ya dados Y abrace tus palabras en mi pecho Y me vi, en lugares no pensados Pero si vividos lo confieso Subí a encontrar la moreneta Y rodeado de su mágica hermosura La rosa de abril me dio su beso Que en mi pecho y en mi alma aun perdura Padrón – Dueñas
la bruja del Ojuelo dijo
Precioses els teus somriures
i més sent esperances
aquesta hermosura de sospirs
que tu li vas regalar
com els moments viscuts
que als seus peus li postraste.
Que bonics els teus petons
aquests que a l'aire vas llançar
sent sentits en el teu pit
quan els vas pujar a la forest
regirats amb abraçades
per a la teva verge satisfet.
Una forta abraçada Armando, i que ho tinguis bé après, això que et poso és sentit.
29 Noviembre 2007 | 03:42 AM